TÒXICS (IN)VISIBLES

Del 2 d’abril al 22 de novembre de 2019

Palau de Cerveró | València

Vivim en un món tòxic, ho sabem, però seria molt difícil posar-se d’acord sobre quins són els tòxics més perillosos, quina és la seua toxicitat, quins riscs representen per a les persones o per al medi o quines serien les mesures que s’haurien d’adoptar per evitar els danys i minimitzar els riscs futurs. Tòxics (in)visibles és una exposició, científica i artística, que invita a reflexionar sobre la complexitat dels processos que intervenen en l’establiment de la toxicitat d’una substància.
A través del mercuri, l’amiant, els plaguicides i els fums contaminants, l’exposició indaga en el caràcter contingent i socialment construït de la toxicitat per revelar alguns dels mecanismes a través dels quals els diversos protagonistes, sota la pressió de forts interessos polítics, econòmics i acadèmics, interaccionen per visibilitzar la toxicitat d’una substància o, al contrari, per invisibilitzarla, mitjançant la producció activa d’ignorància sobre els seus efectes en la salut i el medi ambient. Els exemples mostren també que la gestió del risc tòxic està marcada per forts desequilibris entre productors i víctimes, la qual cosa fomenta el desenvolupament de formes de violència lenta, i sovint invisibilitzada, contra grups socialment desfavorits.
Mitjançant d’una doble mirada, històrica i artística, Tòxics (in)visibles ofereix claus per a desemmascarar els conflictes socials que s’amaguen darrere de la invisibilitat dels tòxics.

Fums

Els fums es van convertir en un problema de primera magnitud a partir del procés d’industrialització encetat al segle XVIII. Des d’aleshores s’han succeït desastres i regulacions i tanmateix la contaminació atmosfèrica continua sent un tema molt controvertit.

Plaguicides

Emprats per a eliminar organismes perjudicials per a l’agricultura o la salut pública. El seu ús va augmentar després de 1945 amb nous compostos. Alguns van ser prohibits dècades després. Moltes persones treballadores del camp van ser afectades i també es produïren danys al medi ambient. La seua utilització continua augmentant al segle XXI.

Amiant

Un material «miraculós», omnipresent en les nostres vides durant dècades, que ha estat i continua sent el silenciós responsable de milers de morts al nostre país i en el món.

Mercuri

El mercuri és un metall pesant ubic en el medi ambient i amb procedència natural, però sobretot antropogènica. El seu efecte neurotòxic ja s’ha posat en evidència a partir d’intoxicacions massives en el passat, com ara la de Minamata (Japó). Tanmateix, el mercuri continua generant problemes de salut pública.

El projecte artístic se suma a la recerca històrica per oferir una altra mirada crítica sobre els tòxics que dia a dia continuen en el nostre entorn. Les instal·lacions creades a vuit mans pels artistes i investigadors de l’UMH, Imma Mengual, M. José Zanón, Juan F. Martínez Gómez de Albacete i David Vila, es valen de polímers, plom, resines, bronze, llautó…, i tracten d’interpel·lar l’espectador a fi de provocar una reflexió sobre el fet de conviure amb la normalitat tòxica [in]visible que el món industrial ha portat a les nostres vides amb conseqüències a molt llarg termini.