Mercuri

El mercuri és un metall pesant ubic en el medi ambient i amb procedència natural, però sobretot antropogènica. El seu efecte neurotòxic ja s’ha posat en evidència a partir d’intoxicacions massives en el passat, com ara la de Minamata (Japó). Tanmateix, el mercuri continua generant problemes de salut pública.

El desastre de Minamata. Intoxicació per mercuri d’una població japonesa

En Minamata, una població al sud del Japó, va ocórrer un desastre a causa de la contaminació ambiental. Des del començament de la dècada de 1950 els habitants d’aquesta població començaren a patir símptomes d’una malaltia estranya que presentava diferents manifestacions, com ara, tremolor i entumiment en braços o cames, dificultat per a caminar o mantenir-se dempeus, problemes en la vista i en la oïda, i, fins i tot, dany cerebral. La malaltia va ser anomenada malaltia de Minamata, i estava causada per l’exposició a metilmercuri, una de les formes orgàniques del mercuri.

La companyia de fertilitzants Chisso instal·la una factoria en Minamata
La companyia de fertilitzants Chisso instal·la una factoria en Minamata
1908

La companyia de fertilitzants Chisso instal·la una factoria en Minamata (Japó).

Imatge: Mapa del Japó i detall de la zona de la Badia de Minamata i de la ubicació de la Factoria Chisso.

La factoria Chisso de Minamata comença a produïr acetaldehid
La factoria Chisso de Minamata comença a produïr acetaldehid
1932

La factoria Chisso de Minamata comença a produïr acetaldehid. En eixe procés es genera metilmercuri que es abocat al mar. La contaminació havia començat a principis dels anys 1930 segle XX i es devia als vessaments de la factoria de l’empresa Chisso Corporation. En aquesta factoria, per a la síntesi d’acetaldehid, l’empresa utilitzava sulfat de mercuri que reaccionava amb l’acetilè i formava metilmercuri, que era vessat a la mar sense tractament.

Imatge: Factoria Chisso a Minamata(©imatge: www.pinterest.es).

La fauna i flora marines van començar a morir
La fauna i flora marines van començar a morir
1950

La fauna i flora marines van començar a morir. Els gats mostraven signes de mala coordinació motora i també moriren.

Abans que la malaltia fora descrita, una sèrie de fenòmens estranys es varen observar en Minamata. La fauna i flora marines van començar a morir i a flotar en la superfície de l’aigua.

Es notifica oficialment la malaltia
Es notifica oficialment la malaltia
1956

El 21 d’abril de 1956, un pediatra va examinar una xiqueta de prop de 6 anys que tenia dificultat per a caminar i parlar. Va ser hospitalitzada dos dies després. Seguidament es va a esbrinar sobre altres pacients amb símptomes similars entre la família i el veïnat i es va notificar oficialment al Centre de Salut Pública de Minamata l’1 de maig de 1956.
Els primers pacients oficials van viure en un lloc aïllat al final d’una petita entrada a la badia de Minamata. Com que l’esclat de la malaltia va ser espontani i es va produir entre veïns, els metges de la fàbrica i els funcionaris públics del Centre de Salut sospitaven que es tractava d’una malaltia contagiosa i van traslladar els malalts a una sala d’aïllament. Funcionaris del Centre de Salut Pública anaren a les cases dels pacients i van fer un tractament amb desinfectant.
Eixe mateix any es crea un Comité d’investigació a la Universitat de Kumamoto.

El Comité d’investigació diu que la causa de la malaltia pot ser la contaminació per mercuri
El Comité d’investigació diu que la causa de la malaltia pot ser la contaminació per mercuri
1959

En 1959 el Comité d’investigació de la Universitat de Kumamoto va informar que la causa de la malaltia podia ser la contaminació per mercuri, però la industria química i els investigadors que estaven del costat de l’empresa continuaren refutant eixa troballa.
Les associacions de pescadors i de pescaters de l’àrea de Minamata van demanar compensacions pel dany a la pesca, i reclamaren l’eliminació de la contaminació.
El Ministre de Comerç Internacional i Indústria va dir que seria precipitat concloure que el mercuri havia sigut vessat per la factoria.
L’empresa va donar compensacions per a pescadors i pacients. Els acords afavorien l’empresa. Les clàusules dels acords incloïen: “Els grups representatius de pescadors i els pacients de la malaltia de Minamata no podran presentar reclamacions futures per compensació contra l’empresa”.

Reconeixement de la malaltia congènita de Minamata
Reconeixement de la malaltia congènita de Minamata
1962

La malaltia congènita de Minamata
Desde mitjans dels anys 1950 la freqüència de paràlisi cerebral i de malformacions congènites era molt alta entre els nounats de l’àrea de Minamata, de manera inexplicable, perquè es considerava que la barrera placentària era efectiva impedint el pas de substàncies químiques tòxiques al fetus.

Segona malaltia de Minamata
1965

En 1965, en la prefectura de Niigata es va informar de la presentació de la malaltia de Minamata entre els seus residents. En aquest cas, en quant la malaltia va ser confirmada es va prohibir la pesca immediatament i es van donar instruccions a les dones embarassades per a prevenir casos de malaltia congènita de Minamata. Gràcies a eixes mesures només es va confirmar un cas de malaltia congènita de Minamata. Si s’hagueren pres les mateixes accions en Minamata el nombre de casos de la malaltia haguera sigut substancialment menor.

El ministre de salut reconeix oficialment la causa de la malaltia
El ministre de salut reconeix oficialment la causa de la malaltia
1968

Producció (en tones) d’acetaldehid en la fàbrica de Chisso (linia) i concentracions de metilmercuri en els cordons umbilicals dels residents al voltant del mar de Shiranui (rombes).

 

Reconeixement de la causa de la malaltia
En setembre de 1968 el ministre de salut va reconèixer oficialment la malaltia de Minamata com a una malaltia relacionada amb la contaminació i que la causa havia sigut el metilmercuri dels vessaments de la fàbrica de Chisso a Minamata.

Increment en el nombre de reclamacions de reconeixement oficial de la malaltia
Increment en el nombre de reclamacions de reconeixement oficial de la malaltia
1971-1973

Nombre de reclamacions (en taronja) de reconeixement oficial i de malalts reconeguts (en verd) de malaltia de Minamata.

 

Reclamació de compensació
Els malalts amb reconeixement oficial són candidats a rebre compensació de les companyies responsables. Després de diversos anys de processos judicials les jurisdiccions implicades establiren, entre 1971 i 1973, que la responsabilitat recala en les companyies. A partir d’eixe moment es va incrementar el nombre de reclamacions per al reconeixement oficial de la malaltia. Aquest increment no significa que estiguera augmentant el nombre de malalts nous, sinó que es va deure a les sol·licituds de malalts ja existents. El nombre total de malalts reconeguts en 2005 era de 2955.

Aprovació de la Convenció de Minamata sobre Mercuri
2013

La Convenció de Minamata sobre Mercuri és un tractat internacional dissenyat per a protegir la salut humana i el medi ambient de les emissions antropogèniques i alliberaments de mercuri i compostos de mercuri. Aquesta Convenció va ser resultat de tres anys de reunió i negociació, després de la qual cosa el text de la Convenció va ser aprovat per delegats que representaven prop de 140 països el 19 de gener de 2013 a Ginebra i va ser aprovat i signat més tard aquest any, el 10 d’octubre de 2013, en una Conferència Diplomàtica celebrada a Kumamoto, Japó.
La Convenció porta el nom de la ciutat japonesa Minamata. Aquesta denominació té una importància simbòlica pel devastador incident de contaminació per mercuri que la ciutat va patir i la conseqüent epidèmia de malaltia. S’espera que, durant les properes dècades, aquest acord internacional potenciarà la reducció de la contaminació per mercuri.

Exposició a mercuri en població vulnerable en Europa: situació actual

Nivells de mercuri analitzat en cabell de dones residents en diferents països d’Europa (2000-2012)

Els nivells més alts de mercuri s’observen en dones que habiten en països costaners del sud d’Europa, on el consum de peix és elevat. Les dones que habiten en el nord d’Europa tenen uns nivells de mercuri intermedis. En estos països el consum de peix també és elevat però d’espècies amb una menor concentració de mercuri, com el salmó. Els nivells més baixos de mercuri s’observaren en els països de l’est d’Europa.

Nivells de mercuri analitzat en cabell de xiquets de 4 a 11 anys residents en diferents països d’Europa (2000-2012)

Ací s’observa el mateix patró que en les dones; nivells de mercuri més elevats en països del sud d’Europa, intermedis en el nord d’Europa i els més baixos en països del centre i de l’est d’Europa.

Àrees i població d’estudi del Projecte INMA (INfància i Medi Ambient)

El Projecte INMA (INfància i Medi Ambient) naix, a l’any 2003, amb l’objectiu d’estudiar el paper dels contaminants ambientals durant l’embaràs i l‘infantesa, i els seus efectes en el creixement i desenvolupament infantil en set àrees geogràfiques d’Espanya. L’estudi comença durant les primeres etapes d’embaràs i realitza un seguiment prospectiu mitjançat qüestionaris, presa de mostres biològiques i exàmens de salut, que continua 15 anys després.

Nivells de mercuri en els nounats participants en el Projecte INMA

Els nivells de mercuri més elevats s’observaren en Astúries, seguit de València, Gipuzkoa i Sabadell. Un 24% del total de nounats presentaren nivells de mercuri per damunt de les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i un 64% nivells per damunt de les recomanacions de l’Agència de Protecció Ambiental (EPA) d’Estats Units.

Nivells de mercuri en l’àrea de València del Projecte INMA

L’àrea d’estudi de la cohort valenciana del Projecte INMA comença en barris dins de la ciutat, com Beniferri i Benicalap i acaba en pobles més llunyans com Andilla, Losa del Obispo o Higueruelas. En els/es xiquets/es valencians es va mesurar mercuri en mostres de cabell als 4 anys d’edat, i es va observar que un 19% dels/es xiquets/es presentaren nivells de mercuri per damunt de les recomanacions de la OMS i un 55% per damunt de les recomanacions de la EPA.

Recomanacions de consum de peix per a poblacions vulnerables

En l‘any 2011 l’agència espanyola de seguretat alimentaria i nutrició (AECOSAN) va fer unes recomanacions de consum de peix destinades a població sensible als possibles efectes perjudicials del mercuri, com ara dones en edat fèrtil, embarassades, en període de lactància i xiquets fins als 12 anys d’edat. Aquestes recomanacions es focalitzen en aquelles espècies de peix que tenen un major contingut de mercuri (grans depredadors). Alhora es remarca que el peix és part important en una dieta saludable, sobre tot aquelles espècies amb un baix contingut de mercuri, com sardines, aladrocs, sèpia, calamar, lluç, bacallà, etc.

Nivells de Mercuri Total (mg/kg) en peix

Resultats de l’estudi de Dieta Total realitzat per la Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública (2010-2011)

Gran part del mercuri que es troba actualment en el medi ambient ja té anys d’antiguitat i prové tant de fonts naturals com antropogèniques. Les fonts antropogèniques són les que han contribuït de manera significativa l’augment del mercuri en el medi ambient i són especialment la mineria, la combustió de carbó, la producció de metalls (no ferro), i la de ciment, així com el tractament inadequat i disposició final de productes i residus amb mercuri (llums, termòmetres, amalgames dentals, bateries, etc.)

Bibliografia:

Agència espanyola de seguretat alimentària i nutrició (AECOSAN). Recomendaciones de consumo de pescado a poblaciones sensibles debido a la presencia de mercurio. 2012. http://www.aecosan.msssi.gob.es/AECOSAN/docs/documentos/para_consumidor/Recomendaciones_mercurio.pdf

Budnik LT, Casteleyn L. Mercury pollution in modern times and its socio-medical consequences. Sci Total Environ. 2018 Nov 2;654:720-734. doi: 10.1016/j.scitotenv.2018.10.408.

Den Hond E, Govarts E, Willems H et al., First steps toward harmonized human biomonitoring in Europe: demonstration project to perform human biomonitoring on a European scale. Environ Health Perspect. 2015;123(3):255-63

Grandjean P. Poisoned science. Mercury damages the child’s brain but does not harm the mother. En: Only one chance. How environmental pollution impairs brain development – and how to protect the brains of the next generation. New York: Oxford university press 2013; pp 47-64.

Kugler M. The Minamata Disaster and the Disease That Followed. Mercury Poisoning That Sickened an Entire Japanese Town. Verywell health. Updated September 06, 2018. Accessible en: https://www.verywellhealth.com/minamata-disease-2860856?print

Mori C & Todaka E. Minamata disease. En: Environmental contaminants and Children’s Health. Tokio: Maruzen planet Co, ltd. 2011; pp 28-34.

Ramon R, Murcia M, Aguinagalde X, Amurrio A, Llop S, Ibarluzea J, Lertxundi A, Alvarez-Pedrerol M, Casas M, Vioque J, Sunyer J, Tardon A, Martinez-Arguelles B, Ballester F. Prenatal mercury exposure in a multicenter cohort study in Spain. Environ Int. 2011; 37(3):597-604.

Sakamoto M, Tatsuta N, Izumo K, Phan PT, Vu LD, Yamamoto M, Nakamura M, Nakai K, Murata K. Health Impacts and Biomarkers of Prenatal Exposure to Methylmercury: Lessons from Minamata, Japan. Toxics. 2018 Aug 3;6(3). pii: E45. doi:10.3390/toxics6030045.

Takaoka S, Fujino T, Kawakami Y, Shigeoka SI, Yorifuji T. Survey of the Extent of the Persisting Effects of Methylmercury Pollution on the Inhabitants around the Shiranui Sea, Japan. Toxics. 2018 Jul 20;6(3). pii: E39. doi: 10.3390/toxics6030039.

Takashi Yorifuji T, Tsuda T, Harada M. Lessons from health hazards | Minamata disease: a challenge for democracy and justice.  Environment European Agency. Published 30 Jan 2013. Accessed 23/11/2018 https://www.eea.europa.eu/publications/late-lessons-2/late-lessons-chapters/late-lessons-ii-chapter-