En la invisibilitat de l’aigua: artivisme com a expressió politicosocial

Davant un tema tan contundent i amb uns efectes que alguns dels agents socials tracten d’invisibilizar, nosaltres, com a artistes i investigadors, no podem situar-nos en cap altre lloc que no siga el de l’artivisme: l’art posat al servei de l’activisme polític i social. Un neologisme que ens enfronta com a artistes al caràcter contingent de la percepció de la toxicitat en la societat.

El projecte artístic-investigació que presentem pretén remoure consciències i fer reflexionar sobre la complexitat dels processos que intervenen en l’establiment de la toxicitat de certes substàncies. Exhibim ací el resultat de processos d’anàlisi i experimentació recorrent amb aquest fi a diferents procediments que han culminat donant forma a cinc instal·lacions que tracten d’interpel·lar l’espectador a fi de provocar una reflexió sobre la convivència amb la normalitat tòxica [in]visible, utilitzant com a vehicle l’aigua.

L’aigua és un medi innocu que constitueix quasi les tres quartes parts del cos humà i de l’espai que habitem: la Terra. Molts dels productes tòxics que es mostren en aquesta exposició passen al nostre organisme a través de l’aigua del mar, de la pluja i dels aqüífers fins a arribar a les nostres cases. Des de l’artivisme, el nostre treball busca remoure consciències i convidar a pensar sobre la complexitat dels processos que intervenen en l’establiment de la toxicitat de certes substàncies.

Formen part del nostre imaginari les fotografies de grans ciutats abarrotades de gent que transita l’espai urbà protegida amb màscares per a evitar –en la mesura del possible– el contacte directe amb l’ambient. El nostre espai vital i, amb aquest, l’element bàsic de supervivència, l’oxigen, s’ha vist obligat a conviure amb altres substàncies verinoses que envaeixen l’aire.

La peça Inspira/respira consta de tres elements combinats en l’espai:

 

Fum. Una representació dramatitzada d’elements volàtils estranys en l’espai que es transita, per emfatitzar-ne la presència a fi de provocar en l’espectador el rebuig a introduir-se en aqueix ambient.

Màscares. A manera de happening, una màscara negra amb l’aspa de perill inserida en la part frontal ofereix als espectadors l’alternativa a protegir-se enfront de l’agressió ambiental del fum durant el recorregut expositiu i provocar així una reflexió de manera conscient sobre l’aire que respiren.

Un senyal de perill. Jugant amb el significant i el significat dels símbols, aquesta peça perverteix els codis estàndard que la senyalística utilitza per al perill i els combina amb el missatge de tranquil·litat “inspira/respira”. Un joc visual entre codi i missatge que ens fa pensar en la manipulació informativa sobre els tòxics.

La instal·lació posa de manifest com de vulnerables som enfront de les grans dinàmiques socials a les quals estem sotmesos, a través d’unes estratègies econòmiques en què la qualitat de vida del ciutadà mitjà no és una prioritat.

  1. Instal·lació Inspira/respira

Vinil i fum
Mides variables

«La beguda més perillosa és l’aigua; et mata si no en beus». El Perich

La instal·lació Intangibles consisteix en una intervenció artística on els elements principals són uns gots de polipropilè l’interior dels quals conté un element tan innocu, aparentment, com és l’aigua.

L’aigua ha estat present en tot l’art realitzat fins al moment pel seu potencial poètic i metafòric, però la creació contemporània ens ha permès, a més, usar-la igualment com a matèria i com a concepte artístic.

Centrem aquesta investigació en una obra de tipus conceptual configurada a manera d’un gran rectangle de freda i serena estètica, en què els gots de polipropilè plens d’aigua es converteixen en dipòsits de vida/mort. Transparent, fresca, depurada…, una cosa tan simple i inofensiva com un got d’aigua posa en perill la nostra salut pel que conté i pels materials utilitzats en el continent.

El resultat és una instal·lació visual contundent i serena, d’efecte relaxant, però alhora inquietant, que confronta i posa en diàleg art i natura a través de l’experiència estètica de l’espectador.

  1. Instal·lació Intangibles

Plàstic, aigua i vinil
Mides variables

Una quarta part del nostre planeta és terra; les altres tres quartes parts, aigua. Des dels seus orígens, l’ésser humà ha fabricat objectes de terra –tassons i gots de fang– per a contenir i guardar l’aigua, perquè això representava la supervivència.
La Terra és el nostre suport: hi vivim i n’obtenim gran part del nostre aliment, però també hi dipositem els vestigis dels productes tòxics que manegem.
És per aquesta raó que hem volgut introduir en la instal·lació Tòxics un element contenidor d’aigua fet de terra, de fang porós cuit. La botija alberga en el seu pit inflat, l’aigua que calma la set i que en el seu interior es refresca amb el fred d’una terra mineral que filtra també alguns dels elements químics tòxics de la taula periòdica, dels quals fem referència en aquesta exposició: plom (Pb), mercuri (Hg) i arsènic (As) i també el compost (CN-),

La simbiosi de la botija i els símbols químics miren de produir en l’espectador un efecte de rebot desagradable, convenient per a la transcendència del missatge.

  1. Instal·lació Tòxics

Fang cuit i tinta
Mides variables

0,025 mil·ligrams d’alguna cosa és sempre massa poc per als nostres sentits, menys del que podem sospesar amb les nostres mans, encara que siga pesant com el plom. Són els llindars on se situen sempre les substàncies tòxiques, amagades darrere de llargues files de zeros després d’una coma. 0,025 mil·ligrams és la quantitat màxima de plom permesa en l’aigua potable. 0,025 és l’escletxa per la qual el plom s’esmuny dins les nostres vides quotidianes fins a arribar a llocs d’intimitat, de plaer i de pau com el d’una banyera.

La instal·lació El bany consisteix en una intervenció artística que intenta reflexionar sobre l’intranscendent i l’exponencial d’allò que sigil·losament es troba entre nosaltres, a les nostres llars i en els moments més íntims que per naturalesa considerem vitals. Una instal·lació que tracta de visibilitzar l’invisible de forma contundent i concorde amb aquest efecte que una simple xifra paramètrica pot provocar a curt, mitjà i llarg termini en la nostra vida.

L’artificial conflicte d’un 0,025 que s’atreveix a immiscir-se de manera emmascarada en un dels llocs de major intimitat i fragilitat corporal i emocional. La instal·lació materialitza metafòricament aquest lloc, aquest moment i aquest vincle a través del diàleg i la mirada directa d’un infant, imatge de la innocència i la ingenuïtat, dins d’un recipient de caràcter industrial que al·ludeix a allò que està contaminat, en un acte de tendresa, higiene i dependència com és el bany.

  1. Instal·lació El bany

Resina epoxi, resina acrílica i plàstic
Mides: 80 x 40 x 40 cm

La instal·lació Plumbum in aqua, o com ens enverinem lentament de manera inconscient i induïda, ens interroga sobre el contacte quotidià i directe amb els tòxics.

El material principal d’aquesta peça és el plom que allà pel segle XI va ser prohibit, per la seua toxicitat, per a l’ús en contacte directe amb aliments. Però encara així, a causa de la seua resistència, el baix cost i la fàcil manipulació, va ser utilitzat fins que van quedar clarament demostrades les seues irreversibles conseqüències per a la salut.

Formada per elements independents i relacionats, aquesta peça consta d’una canonada de plom per on arriba l’aigua que l’aixeta aboca a raig, invisible sobre un cresol, objecte icònic en els oficis del metall, on s’acumula el pòsit de tot el que les conduccions d’aigua transporten fins a nosaltres, però que a simple vista no pot veure’s.

Un joc d’imatges que ens trasllada la idea de la font com a brollador de vida i de mort, d’aigua i de plom, de líquid vital i fluid tòxic.

  1. Instal·lació Plumbum in aqua

Llautó, plom i cresol de grafit
Mides variables

Juan Francisco Martínez Gómez de Albacete, David Vila, M.ª José Zanón, Imma Mengual (de esquerra a dreta). Escultors/Investigadors de la Universitat Miguel Hernández d’Elx