L’aprovació del decret imperial francés del 15 d’octubre de 1810 sobre manufactures i tallers que difonien una olor poc saludable o incòmoda s’ha considerat un dels actes que inauguren el control sanitari de la contaminació industrial.
Però historiadors com Thomas Le Roux han vist en aquella iniciativa un retrocés en la regulació.
Imatge: La Salpêtrière de Louis Durameau
Aprovació de les lleis municipals de Londres i Paris per a la regulació dels fums.
Imatge: Waterloo Bridge, de Claude Monet
Aprovació de l’Alkali Act que tindrà al destacat científic Robert Angus Smith com a primer inspector.
Punt àlgid de la controvèrsia sobre els fums de Huelva.
Imatge: Logotip Riotinto Company Limited.
La combinació de la contaminació industrial i les condicions atmosfèriques va provocar la mort de 63 persones a la Vall del riu Mosa al desembre de 1930.
La boira tòxica de 1948 en Donora, Pennsilvània va causar la mort de vint persones i problemes de salut en altres 7.000.
El gran boirum de Londres de 1952, fou un període de pol·lució ambiental, entre els dies 5 i 10 de desembre de 1952 que va cobrir la ciutat de Londres. El fenòmen fou considerat un dels pitjors impactes ambientals fins aleshores, essent causat pel creixement incontrolat de la combustió de combustibles fòssils en la indústria, transports i llars. Es creu que el fenomen va causar la mort de 12.000 londinencs i en va deixar malalts 100.000 més.
Publicació de la primera edició de les Air quality guidelines for Europe de l’Organització Mundial de la Salut.
4,2 milions de morts anuals per la contaminació atmosfèrica (OMS 2018). Com a reacció han aparegut plataformes com «València per l’aire».
L’aprovació del decret imperial francés del 15 d’octubre de 1810 sobre manufactures i tallers que difonien una olor poc saludable o incòmoda s’ha considerat un dels actes que inauguren el control sanitari de la contaminació industrial.
Però historiadors com Thomas Le Roux han vist en aquella iniciativa un retrocés en la regulació.
Imatge: La Salpêtrière de Louis Durameau
Aprovació de les lleis municipals de Londres i Paris per a la regulació dels fums.
Imatge: Waterloo Bridge, de Claude Monet
Aprovació de l’Alkali Act que tindrà al destacat científic Robert Angus Smith com a primer inspector.
Punt àlgid de la controvèrsia sobre els fums de Huelva.
Imatge: Logotip Riotinto Company Limited.
La combinació de la contaminació industrial i les condicions atmosfèriques va provocar la mort de 63 persones a la Vall del riu Mosa al desembre de 1930.
La boira tòxica de 1948 en Donora, Pennsilvània va causar la mort de vint persones i problemes de salut en altres 7.000.
El gran boirum de Londres de 1952, fou un període de pol·lució ambiental, entre els dies 5 i 10 de desembre de 1952 que va cobrir la ciutat de Londres. El fenòmen fou considerat un dels pitjors impactes ambientals fins aleshores, essent causat pel creixement incontrolat de la combustió de combustibles fòssils en la indústria, transports i llars. Es creu que el fenomen va causar la mort de 12.000 londinencs i en va deixar malalts 100.000 més.
Publicació de la primera edició de les Air quality guidelines for Europe de l’Organització Mundial de la Salut.
4,2 milions de morts anuals per la contaminació atmosfèrica (OMS 2018). Com a reacció han aparegut plataformes com «València per l’aire».
L’aprovació del decret imperial francés del 15 d’octubre de 1810 sobre manufactures i tallers que difonien una olor poc saludable o incòmoda s’ha considerat un dels actes que inauguren el control sanitari de la contaminació industrial.
Però historiadors com Thomas Le Roux han vist en aquella iniciativa un retrocés en la regulació.
Imatge: La Salpêtrière de Louis Durameau
Aprovació de les lleis municipals de Londres i Paris per a la regulació dels fums.
Imatge: Waterloo Bridge, de Claude Monet
Aprovació de l’Alkali Act que tindrà al destacat científic Robert Angus Smith com a primer inspector.
Punt àlgid de la controvèrsia sobre els fums de Huelva.
Imatge: Logotip Riotinto Company Limited.
La combinació de la contaminació industrial i les condicions atmosfèriques va provocar la mort de 63 persones a la Vall del riu Mosa al desembre de 1930.
La boira tòxica de 1948 en Donora, Pennsilvània va causar la mort de vint persones i problemes de salut en altres 7.000.
El gran boirum de Londres de 1952, fou un període de pol·lució ambiental, entre els dies 5 i 10 de desembre de 1952 que va cobrir la ciutat de Londres. El fenòmen fou considerat un dels pitjors impactes ambientals fins aleshores, essent causat pel creixement incontrolat de la combustió de combustibles fòssils en la indústria, transports i llars. Es creu que el fenomen va causar la mort de 12.000 londinencs i en va deixar malalts 100.000 més.
Publicació de la primera edició de les Air quality guidelines for Europe de l’Organització Mundial de la Salut.
4,2 milions de morts anuals per la contaminació atmosfèrica (OMS 2018). Com a reacció han aparegut plataformes com «València per l’aire».
L’aprovació del decret imperial francés del 15 d’octubre de 1810 sobre manufactures i tallers que difonien una olor poc saludable o incòmoda s’ha considerat un dels actes que inauguren el control sanitari de la contaminació industrial.
Però historiadors com Thomas Le Roux han vist en aquella iniciativa un retrocés en la regulació.
Imatge: La Salpêtrière de Louis Durameau
Aprovació de les lleis municipals de Londres i Paris per a la regulació dels fums.
Imatge: Waterloo Bridge, de Claude Monet
Aprovació de l’Alkali Act que tindrà al destacat científic Robert Angus Smith com a primer inspector.
Punt àlgid de la controvèrsia sobre els fums de Huelva.
Imatge: Logotip Riotinto Company Limited.
La combinació de la contaminació industrial i les condicions atmosfèriques va provocar la mort de 63 persones a la Vall del riu Mosa al desembre de 1930.
La boira tòxica de 1948 en Donora, Pennsilvània va causar la mort de vint persones i problemes de salut en altres 7.000.
El gran boirum de Londres de 1952, fou un període de pol·lució ambiental, entre els dies 5 i 10 de desembre de 1952 que va cobrir la ciutat de Londres. El fenòmen fou considerat un dels pitjors impactes ambientals fins aleshores, essent causat pel creixement incontrolat de la combustió de combustibles fòssils en la indústria, transports i llars. Es creu que el fenomen va causar la mort de 12.000 londinencs i en va deixar malalts 100.000 més.
Publicació de la primera edició de les Air quality guidelines for Europe de l’Organització Mundial de la Salut.
4,2 milions de morts anuals per la contaminació atmosfèrica (OMS 2018). Com a reacció han aparegut plataformes com «València per l’aire».